M'explicaré amb una imatge que expressa la sensació que sovint es té dinant amb en Julià.
Un té la sensació que, tot dinant, ha après alguna cosa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
La calidesa del marbre, la fredor de l'esperit.
Aproximacions mesurades a una realitat polièdrica
Antonomia
La calidesa del marbre, la fredor de l'esperit.
Arxiu del blog
-
▼
2006
(16)
-
▼
de desembre
(16)
- Intentant respondre
- quan sigui gran......
- L'èsser transparent
- Una furtiva llàgrima
- El viatge continua
- Fa ja uns anys...
- La coca de forner
- AVE JULIUS
- El món a les mans
- Com el Harry ...
- Val més una imatge...
- Aymara, aymara!... que el Julià es jubila (en cata...
- Julià
- L'horitzó del ben guanyat
- De Balmes a Potosí, del Tibidabo a Guayaquil
- Ipso calixto non petrus est
-
▼
de desembre
(16)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada