Aymara, aymara!... que el Julià es jubila (en català seria Ai mare, ai mare!)

Hola company,

Què faré sense tu als dinars cal Julio?
Qui ens delectarà amb converses interessants?

I les batalletes?

I les històries sobre totes les coses, totes les persones i tot en general, qui les explicarà?

Potser no ho saps però... amb la teva absència crec que em converteixo en la iaia del grup i sobre mi recau el compromís de distreure els companys amb anècdotes i contes (ho sento per ells)

Llàstima que no tinc ni la teva saviesa, ni el teu tarannà, ni la teva paciència, ni moltes de les teves qualitats, característiques que han fet de tu una persona entranyable i estimada per tots els equips amb els que has treballat (i rodalies)

Potser hi ha gent que no t’ha entès, gent que no et compren, fins i tot gent que t’avança ràpid quan puges caminant pel Tibidabo però ... no t’amoïnis... gent n’hi ha per tot arreu.

El que cal són persones com tu!

Petons, abraçades i d’altres.

Ens escrivim aquí o ens veiem al Tibi-3