... que treballant amb l'Antonello, com a cap de projectes, em va cridar un dia al seu despatx per dir-me que tenia un nou projecte per mi. Parlant del projecte, evidentment, em va dir qui era la persona responsable, el meu proper client... i em va parlar d'un tal "Julià Vilar". Em va parlar d'una persona amb una gran professionalitat, una gran experiència, un gran expert en tots aquests temes... tot era tan "gran", que jo, que casi començava amb aquests tipus de projectes em vaig espantar i tot. Però també em va dir, sobretot, que el Julià és una gran persona, que amb ell no tindria problemes, i que m'entendria molt bé i n'aprendria molt treballant amb ell. I això em va tranquil·litzar.
Molt ha passat des d'aleshores. Vaig conèixer el Julià, (el projecte em sembla que al final no va tirar endavant -com tants d'altres-, però jo ja l'havia conegut). Al cap d'un temps, la notícia era que el Julià s'incorporava a Eureca. Ara seria un company i sí que podria aprendre amb ell, aprendre d'ell.
I un dia el Julià ens va dir que marxava d'Eureca a Tibidabo, i ho vaig sentir molt. Però poc després jo també marxava d'Eureca a Tibi, on el vaig retrobar fins ara.
I igual que quan va marxar d'Eureca no me'n vaig acomiadar, perquè seguíem en contacte, ara tampoc ho vull fer, doncs entre les estones que encara estigui per la UOC i aquest bloc o qualsevol altre correu, estic segura que seguirem en contacte.
Déu ser molt difícil perdre el contacte amb algú com tu, Julià. I igual que amb nosaltres recordes altres amics, companys i coneguts, espero que a nosaltres també ens recordis, ens anomenis i expliquis anècdotes amb els nous amics i companys que facis en tots els nous projectes que t'esperen.
Un petó molt fort i sincer,
Sara
Molt ha passat des d'aleshores. Vaig conèixer el Julià, (el projecte em sembla que al final no va tirar endavant -com tants d'altres-, però jo ja l'havia conegut). Al cap d'un temps, la notícia era que el Julià s'incorporava a Eureca. Ara seria un company i sí que podria aprendre amb ell, aprendre d'ell.
I un dia el Julià ens va dir que marxava d'Eureca a Tibidabo, i ho vaig sentir molt. Però poc després jo també marxava d'Eureca a Tibi, on el vaig retrobar fins ara.
I igual que quan va marxar d'Eureca no me'n vaig acomiadar, perquè seguíem en contacte, ara tampoc ho vull fer, doncs entre les estones que encara estigui per la UOC i aquest bloc o qualsevol altre correu, estic segura que seguirem en contacte.
Déu ser molt difícil perdre el contacte amb algú com tu, Julià. I igual que amb nosaltres recordes altres amics, companys i coneguts, espero que a nosaltres també ens recordis, ens anomenis i expliquis anècdotes amb els nous amics i companys que facis en tots els nous projectes que t'esperen.
Un petó molt fort i sincer,
Sara
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada